martes, 19 de noviembre de 2019

LOS DESAPARECIDOS


Hay desaparecidos que desaparecen

porque quieren desaparecer,

porque les cae todo el cielo sobre los hombros

y ya no sienten el suelo bajo los pies.

Hay, en cambio, otra clase de desaparecidos.

Estos no quieren desaparecer,

solo quieren

hacer que el cielo esté en la tierra
                                       
y que el suelo

sostenga y alimente a todos por igual.

Estos desaparecen porque les hacen desaparecer

aquellos que quieren que el cielo

siga estando cuanto más alto mejor

y que el suelo continúe

siendo un campo de tortura y de batalla.

De uno en uno,

de tres en tres,

a veces a puñados

se los llevan.

Eficientemente.

Silenciosamente.

Caninamente.

De la noche a la mañana

ya no están donde tenían que estar,

donde querían estar.

Como si el cielo,

como si el suelo

se los hubiera tragado.

Y nadie ya los vuelve a ver.

Nunca más.




ELS DESAPAREGUTS


Hi ha desapareguts que desapareixen
perquè volen desaparéixer,
perquè els cau tot el cel damunt els muscles
i ja no senten
el terra sota els peus.
Hi ha, però, una altra mena de desapareguts.
Aquests no volen desaparéixer,
només volen
fer que el cel siga a la terra
i que el terra
sostinga i alimente a tots per igual.
Aquests desapareixen perquè els fan desaparéixer
aquells que volen que el cel
seguesca estant com més alt millor
i que el terra continue
sent un camp de tortura i de batalla.
D´un en un,
de tres en tres,
a vegades a grapats
se´ls enduen.
Eficientment.
Silenciosament.
Caninament.
De la nit al matí
ja no estan on havien d´estar,
on volien estar.
Com si el cel,
com si el terra
se´ls hagués engolit.
I ningú ja no els torna a veure.
Mai més.




Marc Granell. Tard o d´hora. Editorial Denes, 2006. Traducción: Conrado Santamaría.

Imagen: Michael Ackerman.

No hay comentarios:

Publicar un comentario