Tanto que no sé quién me ayude en este caso.
Jordi de Sant Jordi
El vagón de tercera que
cruzaba la noche,
la sucia noche de esparto,
la gran noche de La Mancha,
los sacos entre las piernas,
las maletas de madera,
toda la noche encendida la
miserable luz,
allí, en el miserable
pasillo del vagón,
aquella luz que tenía el
color del orín.
Los hombres que ofrecían
navajas de Albacete.
Aquellas voces de pelos que
pedían agua.
El agua caía, caliente, de
la locomotora.
Los bultos entre las sombras
de las estaciones.
Las tierras de la noche, la
gran tierra desierta.
Cruzaba un tren de madera,
con una luz de meada.
En Chinchilla subían, de dos
en dos, los presos,
atados por las muñecas con
un trozo de cordel
y con barba de mil días en
el rostro amarillento.
Cruzan toda la noche los
miserables trenes,
los vagones de tercera, por
una noche de esparto.
Orinabas, de pie, desde la
plataforma.
En el lavabo se oían los
gemidos del amor.
El salvoconducto costaba –me
parece– seis reales.
CREUANT
LA NIT
Tant que no sai qui
m’ajut en est cas.
Jordi de Sant Jordi
El vagó de tercera que
creuava la nit,
la bruta nit d’espart, la
gran nit de la Manxa,
els sacs entre les cames,
les maletes de fusta,
tota la nit encés el
miserable llum,
allí, en el miserable
passadís del vagó,
aquell llum que tenia el
color del pixum.
Els hòmens que oferien
navaixes d’Albacete.
Aquelles veus de pèls que
demanaven aigua.
L’aigua queia calenta de les
locomotores.
Els bults entre les ombres
de les estacions.
Les terres de la nit, la
gran terra deserta.
Creuava un tren de fusta amb
un llum de pixum.
En Chinchilla pujaven, de
dos en dos, els presos,
lligats per les monyiques
amb un tros de cordell
i amb barba de mil dies en
el rostre groguenc.
Creuen tota la nit els
miserables trens,
els vagons de tercera, per
una nit d’espart.
Orinaves, dempeus, des de la
plataforma.
En el comú s’oïen els gemecs
de l’amor.
El salconduit costava —em
sembla— sis quinzets.
Vicent Andrés Estellés. Antología. Edición y traducción del
autor. Selección de Jaume Pérez Montaner y Vicent Salvador. Visor, 2024.
Imagen: Vasili Kandinski. Vista de Murnau con tren y castillo,
1909.