[Van y vienen]

 

Van y vienen

desde el dogma

hasta la miseria.

Sin embargo nunca consiguen

que las sonrisas

que el hambre borra

de la cara de tantos niños

vuelvan a hacerse evidentes.

Del dogma a la miseria

hay un camino

oscuro que pudre

la paz y ofende la inteligencia.

 

 

 

Van i venen

des del dogma

fins a la misèria.

Tanmateix mai aconsegueixen

que els somriures

que la fam esborra

de la cara de tants infants

tornim a fer-se evidents.

Del dogma a la misèria

hi ha un camí

obscur que podreix

la pau i ofèn la intel·ligència.

 

 

Pep Castells. Sense penediment, sense esperança. Descontrol, 2022. Traducción: Conrado Santamaría.

Imagen: Majdi Fathi. Campo de refugiados de Nuseirat, Gaza, 2024.

[Los hemos educado]

 

Los hemos educado

tan democráticamente,

a nuestros hijos,

que ahora son incapaces

de locura

de rebelión

de violencia

de transgresión y riesgo

!porque nos creíamos vencedores¡

y… tan solo descansaban.

 

 

Els hem educat

tant democràticament,

als nostres fills,

que ara son incapaços

de bogeria

de rebel·lió

de violència

de transgressió i risc

perquè ens vam a creure vencedors!

i …només descansaven.

 

 

Pep Castells Casellas. Els versos viatgen pel seu compte / Los versos viajan a su antojo. Edició de l’autor. Imprés a Descontrol Editorial, 2025.

Imagen: Arthur Tress

CUÁNTA, CUÁNTA GUERRA

 

Se acaban los gritos,

hilos de luna

van llenando

de dibujos y redes

los caminos de las estrellas.

Hay racimos

de azúcar en las nubes

y detrás de las iglesias

hay conjuras

contra todos los dioses.

 

He visto en el televisor

un niño sin brazos,

un hombre triste

y una mujer orgullosa.

Eran víctimas

de mi desconocimiento,

objetivos colaterales

de mi ignorancia.

 

QUANTA, QUANTA GUERRA

 

S’acaben els crits,

fils de lluna

van omplint

de dibuixos i xarxes

els camins dels estels.

Hi ha penjolls

de sucre en els nùvols

i darrera les esglésies

hi ha conxorxes

contra tots els déus.

 

He vist al televisor

un nen sense braços,

un home trist

i una dona orgullosa.

Eren víctimes

del meu desconeiximent,

objectius col·laterals

de la meva ignorància.

 

 

Pep Castells. Versos tristos de combat. Calumnia, 2018. Traducción: Conrado Santamaría

Imagen: Mohammed Saber. Gaza, 2023.

JUSTIFICACIÓN

 

Se puede hacer un poema

solo porque sí.

Se puede, porque sí,

hacer un poema solo.

Y solo porque sí

merece vivirse esta vida.

Porque sí, por la voluntad

de uno mismo

contra la filosofía.

 

JUSTIFICACIÓ

Es pot fer un poema

només perquè sí.

Es pot, perquè sí,

fer un poema només.

I només perquè sí

mereix viure’s aquesta vida.

Perquè sí, per la voluntat

d’un mateix

contra la filosofia.

 

 

Pep Castells. Versos tristos de combat. Calumnia, 2018. Traducción: Conrado Santamaría

Imagen: Fan Ho