Van y vienen
desde el dogma
hasta la miseria.
Sin embargo nunca consiguen
que las sonrisas
que el hambre borra
de la cara de tantos niños
vuelvan a hacerse evidentes.
Del dogma a la miseria
hay un camino
oscuro que pudre
la paz y ofende la inteligencia.
Van i venen
des del dogma
fins a la misèria.
Tanmateix mai aconsegueixen
que els somriures
que la fam esborra
de la cara de tants infants
tornim a fer-se evidents.
Del dogma a la misèria
hi ha un camí
obscur que podreix
la pau i ofèn la intel·ligència.
Pep Castells. Sense penediment, sense esperança. Descontrol, 2022. Traducción: Conrado Santamaría.
Imagen: Majdi Fathi. Campo de refugiados de Nuseirat, Gaza, 2024.
No hay comentarios:
Publicar un comentario