Mostrando entradas con la etiqueta Marc Granell. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Marc Granell. Mostrar todas las entradas

jueves, 21 de abril de 2022

EL TREN


 

No cabía un dolor más

cuando atravesaba

el tren la noche y las ciudades calladas.

 

Nadie lo veía. Nadie quería

saber que un tren herido de espanto cruzaba

de punta a punta Europa hasta hacerse

despojo y humo en el olvido ascendiendo

al alba hacia el cielo, donde se perdía.

 

 

EL TREN

 

No hi cabia un dolor més

quan travessava

el tren la nit i les ciutats callades.

 

Ningú no el veia. Ningú no volia

saber que un tren ferit d´espant creuava

de punta a punta Europa fins a fer-se

despulla i fum en l´oblit ascendint

a l´alba cap el cel, on es perdia.

 

 

Marc Granell. Tard o d´hora. Editorial Denes, 2006. Traducción: Conrado Santamaría.

Imagen: Vagón de deportación Auschwitz – Birkenau.

miércoles, 30 de diciembre de 2020

AGUSTÍ CENTELLES VUELVE AL CABAÑAL, DONDE MIRÓ EL MUNDO POR PRIMERA VEZ


 

Nunca el olvido puede vencer la mirada

que detiene el mundo un instante ya para siempre.

 

Instante dolor.

Instante infierno.

Instante derrota.

 

Aquel dolor,

aquel infierno,

la derrota

 

que fueron suyos como suya la esperanza

a pesar de todo siempre abierta a las pupilas

de saber hacerlos grito en la memoria

de un futuro que quería puro y libre

 

del dolor,

del infierno,

de la derrota,

 

como puro y libre era el mundo que miraba,

 

lleno de sol

y de cielo,

de mar y arena,

 

el instante primero, la primera vez.

 

 

AGUSTÍ CENTELLES TORNA AL CABANYAL, ON VA MIRAR EL MÓN PER PRIMERA VEGADA

 

Mai l´oblit no pot vèncer la mirada

que atura el món un instant ja per sempre.

 

Instant dolor.

Instant infern.

Instant derrota.

 

Aquell dolor,

aquell infern,

la derrota

 

que van ser seus com seua l´esperança

malgrat tot sempre oberta a les pupil·les

de saber fer-los crit en la memòria

d´un futur que volia pur i lliure

 

del dolor,

de l´infern,

de la derrota,

 

com pur i lliure era el món que mirava,

 

ple de sol

i de cel,

de mar i sorra,

 

l´instant primer, la primera vegada.

 

 

Marc Granell. Tard o d´hora. Editorial Denes, 2006. Traducción: Conrado Santamaría.

Imagen: Retrat d'Agustí Centelles. (Arxiu Sergi Centelles)

miércoles, 1 de abril de 2020

NOCHE EN PATMOS


Lenta la noche desciende

sobre la isla.

El silencio es profundo como el mar

y la pureza

del cielo oscureciendo el mundo hasta borrarlo,

hasta hacerlo

recuerdo solo y profecía,

pesadilla que el alba

hará real y volverá a llevar,

implacable, precisa,

hacia el abismo.




NIT A PATMOS


Lentament la nit davalla

sobre l´illa.

El silenci és profund com el mar

i la puresa

del cel enfosquint el món fins a esborrar-lo,

fins a fer-lo

record només i profecia,

malson que l´alba

farà real i tornarà a dur,

implacable, precisa,

cap a l´abisme.




Marc Granell. Tard o d´hora. Editorial Denes, 2006. Traducción: Conrado Santamaría.

Imagen: Misha Gordin

sábado, 29 de febrero de 2020

LA LLUVIA NEGRA


Llueve del cielo el infierno sobre la tierra,

sobre el corazón de la ciudad,

la piel de los siglos,

sobre los ojos que queman sin abrirse,

sin saber por qué tanto silencio,

tanta asfixia inocente,

tanta carne cayendo a trozos

tan negros como la lluvia tan negra,

tan poco lluvia que cae, tan incendio.



LA PLUJA NEGRA


Plou del cel l´infern sobre la terra,

sobre el cor de la ciutat,

la pell dels segles,

sobre els ulls que cremen sense obrir-se,

sense saber per què tant de silenci,

tanta asfixia innocent,

tanta carn caient a trossos

tan negres com la pluja tan negra,

tan poc pluja que cau, tan incendi.




Marc Granell. Tard o d´hora. Editorial Denes, 2006. Traducción: Conrado Santamaría.

Imagen: Pedro Luis Raota