martes, 14 de mayo de 2019

[Al final dels dits / Al final de mis dedos]


Al final dels dits

ja no hi ha res,

tot s´ha esvaït

buscant solidesa.

Diuen els filòsofs

que som líquids

i que vivim, perduts,

en la incertesa.


Però miro el carrer

i encara hi ha, certa,

una misèria

que s´esmuny

de les meves mans.

I miro i miro

i no soc capaç

de trobar-me en la revolta.



Al final de mis dedos

ya no queda nada,

todo se ha desvanecido

buscando solidez.

Dicen los filósofos

que somos líquidos

y que vivimos, perdidos,

en la incertidumbre.


Pero miro la calle

y aún hay, cierta,

una miseria

que se escurre

de mis manos

y miro y miro

y no soy capaz

de encontrarme en la revuelta.





Pep Castells. Sense penedement, sense esperança/Sin arrepentimiento, sin esperanza. Voces del extremo. Candelario, 2019.

Imagen: Eric Drooker

No hay comentarios:

Publicar un comentario